BandaWiki:Història
De BandaWiki
Contingut |
Dels seus inicis (1820-1860)
La Milícia Nacional dels anys 1820-23 organitzà la primera Banda de Música a Felanitx. Les actuacions d'aquesta banda es reduïen a retretes i concerts davant la làpida de la Constitució.
Si tenim en compte que es considera la data de 1813 la de la creació de la primera Banda de Música en els països de parla catalana (parlam de La Primitiva de Llíria, València), és prou significativa l'aparició només 7 anys més tard de la primera Banda de Música a Felanitx.
Deu anys més tard, pels anys 1830-40 existia una acadèmia filharmònica dirigida per D. Antoni Martorell, que amenitzava no solament festes de Felanitx, sinó també d'altres pobles dels voltants.
Pels anys 1850-60 hi havia a Felanitx una Banda de Música, que pels instruments emprats i la música que interpretava tenia el caracter de militar.
De l'any 1880 fins al 1946
A finals del S. XIX trobam a Felanitx dues bandes de Música, pertanyents als dos partits polítics del moment: el partit conservador i el partit fusionista. Aquest fet propicià una certa rivalitat entre elles. De les poques refrències cronològiques que tenim, sabem que la Banda del partit Conservador fou fundada l'any 1880.
Malgrat les diferències polítiques, l'any 1898, les dues bandes acordaren anar juntes a les processons de Setmana Santa i Pasqua, sota la direcció de Joan Valls de Padrines.
Fins aquí, no tenim massa dades sobre els possibles Directors o persones encarregades que hagin pogut tenir aquestes Bandes, si bé, sabem que l'any 1903 es feu càrrec de la Banda dels Conservadors Mateu Oliver Bauçà, qui fou la principal figura dins el món de les Bandes de Música a Felanitx durant tota la primera meitat d'aquest segle. L'any següent, el seu germà Miquel Oliver Bauçà es feu càrrec de l'altra Banda, així, tenim que l'any 1904, les dues Bandes de Música de Felanitx eren dirigides per dos germans.
Aquests dos germans tenien unes bones relacions familiars, i la seva rivalitat no trascendia més enllà del terreny professional. De totes maneres, per evitar la competència familiar, Miquel anà a viure a Sóller, on l'any 1918 passà a dirigir la Banda. Durant tots aquests anys encara existien dues Bandes a Felanitx, si bé la Banda de Mestre Mateu era considerada com la "oficial", i era qui representava a l'Ajuntament als actes oficials. En canvi, la Banda del partit Fusionista era fruit de les diferències polítiques d'aquells anys. El seu director aquells anys fou D. Francisco Oliver.
L'any 1918 la Banda dirigida per Mestre Mateu obtingué el primer premi en un concurs de bandes de Mallorca celebrat a Sa Pobla (Vegeu la fotografia
Com a peça de lliure elecció interpretaren la Marxa Nupcial del Mestre Marquès, amb la que el públic expressà una gran i llarga ovació.
D'aquell memorable concert se'n feu aquesta glosa:
Quan va rompre es cornetí en Martina dins Sa Pobla es bestiar va rompre es coble per, correns, `nar-lo a sentir.
Per a aquest concert, la Banda de Mestre Mateu es reforçà amb alguns músics de l'altre Banda. Aquesta "unió" circumstancial de les dues bandes feu néixer un sentit de col.laboració entre ambdues, cosa que provocà que des de 1918 fins a l'entrada de la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1923 només existís una banda de música a Felanitx.
L'any següent, el 1919 la Banda repetí la participació en el mateix concurs a Sa Pobla, on aquest cop obtingué el tercer premi.
L'any 1920, amb l'anomenament com a rector de Felanitx de D. Antoni Móra Alcover, natural de Sóller, vingué la Banda de Música d'aquesta localitat i oferí un concert juntament amb la de Mestre Mateu. Es dóna la casualitat que aquestes dues bandes eren dirigides altre cop pels dos germans Oliver. En una emotiu escena, els dos germans intercanviaren les batutes per interpretar, cada un amb la banda de l'altre una peça musical.
L'any 1923, amb l'entrada de la dictadura de Primo de Rivera, la Banda es tornà a separar en dues, més ben dit, la secció "consevadora" de la Banda expulsà al músics d'ideologia més lliberal. Entre aquests músics expulsats hi havia els germans Aleix. Ells juntament amb els demés músics expulsats formaren una altra Banda, la Banda del partit Lliberal, anomenada també "Dels Aleixos". Fou així com Felanitx tornà a tenir dues Bandes de Música.
Aquesta Banda també era anomenada "Es Tercio" ("El Tercio" era com s'anomenava el batalló militar que anava al cap davant d'un atac), degut a que en processons i passacarrers, sempre anava en primer lloc, mentre que la de Mestre Mateu anava acompanyant les autoritats, al final.
Durant aquest temps les picabaralles entre les dues bandes eren constants. L'esperit de superació entre ambdues feu que el nivell musical adquirit per les dues bandes fos prou elevat. (Així ens ho conten els músics encara vius de la Banda en seu temps)
Amb l'esclat del Moviment es fusionaren un altre cop les dues bandes, o més ben dit, part dels músics de la "Banda dels Aleixos" passaren a formar part de la banda dirigida per Mestre Mateu. De llavors ençà només ha existit una Banda de Música a Felanitx.
L'any 1946 Mateu Oliver Bauzà, després de 43 anys al seu front, deixà la direcció de la Banda. La seva diplomàcia i saber fer fou la clau per a què la Banda hagés mantingut una estabilitat i un nivell musical elevat durant tota la primera part d'aquest segle.
De l'any 1946 fins al 1963
Aquests anys foren possiblement els anys més inestables de la Banda, si els comparam amb la llarga estabilitat d'on aquesta provenia.
Els darrers anys d'aquesta llarga etapa, la monotonia havia arrelat dins un sector de la Banda, així com dins l'ambient cultural felanitxer. Ningú tenia res que dir de Mestre Mateu, però 43 anys al front de la Banda eren molts, i havia arribat el moment de la seva retirada. Alguns músics, juntament amb el Sr. Batle, D. Antoni Obrador, eren de l'opinió que a Felanitx es podria tenir una banda de més qualitat que la que es tenia en aquells moments, tal i com passava a altres pobles de Mallorca.
Fruit d'axiò, aprofitant la jubilació de Mestre Mateu, anaren a cercar un director que aportàs un cert caràcter a la Banda, i així poder assolir un nivell "digne" d'una ciutat com Felanitx.
A Felanitx sabien de Bartomeu Oliver Martí, músic i compositor Felanitxer de llarga carrera musical i de reconeguda fama ja en aquell temps, que aleshores també dirigia la Banda de Música de Porreres. A ell li demanaren per fer-se càrrec de la Banda. D. Bartomeu Oliver acceptà el càrrec i esdevingué Director de la Banda de Música de Felanitx, on dirigí el primer concert el dia de Pasqua de 1946. La fotografia mostra la Banda de Música de Felanitx aquest dia de Pasqua. Podem observar en el centre asseguts, a la dreta el nou director, Mestre Bartomeu Oliver i a la seva esquerra a Mestre Mateu.
L'entrada de Bartomeu Oliver al món musical felanitxer fou important i suposà tot una serie de canvis.
Un dels elements més importants que introduí fou la creació de L'Escola de Música "Pare Aulí" de Felanitx, en vistes a la formació de nous músics per a la Banda.
També impulsa la fundació del Patronato de la Escuela de Música Padre Aulí y Banda de Felanitx, amb l'aprovació dels seus estatuts el 28 de novembre de 1946 on, com a vocal encara hi figurava Mestre Mateu Oliver. Aquest Patronat es va crear per a donar suport i gestionar tant l'Escola de Música com la Banda.
El primer professor de l'Escola de Música fou D. Onofre Prohens Capó, també felanitxer i que entrà de la mà de D. Bartomeu Oliver.
La fundació del Patronat també suposà la reorganització de la Banda, ratificada el 18 d'abril de 1947 i consistent bàsicament en la reclassificació dels músics i les seves remuneracions.
Aquesta reorganització no agradà a un grup de músics, que deixà la Banda. Aquestes "desercions" són repudiades per D. Bartomeu Oliver en una reunió del 3 de març de 1949. Ell les atribueix al seu "caracter incapaz de adaptarse al pacífico y familiar de la mayoría y a la nueva orientación y dirección del nuevo Maestro regenerador de la Banda". També influi en aquestes desercions el canvi de classificació dels músics i les remuneracions assignades a aquesta nova classificació.
Un altre element de disonància aparegué dins l'ambient musical del Patronat. D. Onofre Prohens i D. Bartomeu Oliver entraren en una certa discrepància sobre la manera de fer dins l'Escola de Música (recordem que O. Prohens, havia entrat com a Professor de l'Escola de Música de la ma de B. Oliver). Sembla que D. Bartomeu s'immiscuí massa dins els afers de l'Escola de úsica, afers que corresponien a O. Prohens. Aquestes discrepàncies acabaren amb una carta de D. B. Oliver del dia 31 de maig de 1950: Teniendo en cuenta la gravedad moral que representa mi indefinida situación de Director, sin autoridad ni confianza profesional, sometido a la impotencia directiva y pedagógica, circunstancias estas, muy desfavorables para mi reputación profesional... Lo cual pongo a su conocimiento que, desde hoy, no estaré al frente de la Banda de Música de esta ciudad. Cesando el cargo de Director Especial que venía desempeñando
La tensió a finals de l'any 50 arribà a l'extrem de dividir els membres del Patronat en dos grups, un partidari de B. Oliver i l'altre partidari de O. Prohens on s'hi situava el mateix president del Patronat. A finals d'any es produïren les dimissions de 4 membres del patronat que estaven a favor de B. Oliver, i aquest, no poguent resistir les pressions a que era sotmès, dimití del càrrec de Director Especial de la Banda de Música.
Amb la marxa de D. Bartomeu Oliver, el Patronat de que s'havia fundat l'any 1946 sembla ser que cesà en la seva activitat, o al manco no trobam més actes de les seves reunions.
L'any 1951 entrà de director en funcions Onofre Prohens fins que dia 1 de gener de 1952 entrà de director titular. El cicle d'Onofre Prohens dins la Banda de Música fou curt. Onofre deixà la Banda a principis de l'any 1955 per motius professionals, ja que tenia la intenció de viatjar a la peníncula per desenvolupar la seva carrera musical. A finals de l'any 1954 l'ajuntament ja feu una convocatoria per a la plaça de Director de la Banda de Música de Felanitx.
Es té constància de la presentació de 3 candidatures per aquest càrrec: Rafel Oliver Sitjar, José Maria Samper, tots dos de Palma i Guillem Bauzá, de Porreres. Fou D. Guillem Bauzá qui entrà a dirigir la Banda dia 1 de febrer de 1955.
L'estancia de D. Guillem Bauzá com a director de la Banda fou també curta, ja que dia 1 de gener de 1959 entrà com a director Nadal Albons Tauler, que ja havia estat Professor de l'Escola de Música des de 1955, quan D. Onofre Prohens la deixà. Nadal Albons comptava aleshores amb 23 anys. El Patronat havia perdut força amb la marxa de D. Bartomeu Oliver, per tant tota la càrrega tant de la Banda de Música com de l'Escola l'havia de soportar la mateixa persona, en aquest cas Nadal Albons. La seva jovintut i falta d'experiència feu que no pogués resistir massa temps aquesta pressió, cosa que el feu deixar la Banda només 4 anys més tard.
La Banda durant tot aquest temps havia anat en decadència. Les disputes i els canvis continuats de directors no afavorien el desenvolupament "normal" de la Banda. L'any 1963 la Banda comptava amb 16 músics, d'edat avançada i de poca qualitat musical.
De l'any 1963 fins avui
Davant aquesta decadència i tenint en compte tots aquests anys d'inestabilitat, el que es va intentar fou realitzar un canvi que acabàs amb aquesta situació. Per això es cercà una persona que, encara que tenint arrel felanitxera, mantenís un cert distanciament. Tenien la certesa de que la tensió existent dins la Banda i dins el món musical felanitxer en general disminuiria si s'incorporava com a director una persona aliena fins a aquells moments a la Banda.
Fou així com l'any 1963 el Batle de la Vila Sr. Jaume Munar Prohens oferí la direcció de la Banda a Bartomeu Artigues Febrer, músic felanitxer amb llarga carrera musical, tant a Felanitx com --sobretot-- a d'altres pobles.
La tasca de Mestre Bartomeu dins la Banda i, sobretot a l'Escola de Música fou extraordinària. "L'amo en Tomeu", com era conegut entre els músics, era conscient que era una Escola de Música forta la que havia de nodrir una Banda de Música, així la seva tasca pedagògica dins la vila fou de vital importància per a la Banda.
Quan "L'amo en Tomeu" entrà de Director de la Banda, l'Escola de Música pràcticament havia cessat la seva activitat. Ell començà donant classes particulars a nous músics. Més tard, devers l'any 1972 impulsà la creació d'un nou Patronat per donar suport a les institucions musicals felanitxeres: l'Escola de Música, la Banda i la Coral de Felanitx. Els estatuts d'aquest nou Patronat no foren fundats fins l'any 1982.
Quan Pascual Martínez entrà a dirigir la Banda l'any 1978 aquesta ja havia doblat el nombre de membres, la meitat dels quals ja eren joves sortits de l'Escola de Música "Pare Aulí". L'any 1980 la Banda es desplaçà a Benifaió on oferí diverses actuacions musicals.
Per motius professionals, Pascual hagé de deixar la Banda l'any 1982. Fou substituït per Felipe Manchón Gomis, músic militar que havia dirigit ja Banda del Govern Militar de Mallorca. D. Felipe Manchón compaginà la direcció de la Banda amb l'ensenyament dels instruments de metall a l'Escola de Música. Durant l'estada de D. Felipe Manchón la Banda gaudí d'una certa estabilitat, realitzant un viatge a Pedralba, on oferí un concert dia 17 d'abril de 1988.
Aquest mateix any la Banda es reconvertí en Associació Musical i fou membre fundadora de la Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals.
L'any 1990 Pascual Martínez substituï un altre cop a D. Felipe Manchón al front de la Banda i la dirigí fins el maig de l'any 2000. Aquest mateix any agafà la batuta de la banda el felanixer Pere Siquier Pons fins l'any 2005, en que fou nomenat director titular el compositor i director anglès fincat a Mallorca Derek Bourgeois.
Actualment la Banda compta amb uns 55 músics la majoria joves sorgits de l'Escola de Música "Pare Aulí. Durant aquests darrers anys la banda experimentat un gran impuls musical i ha ofert concerts amb directors convidats, ha realitzat espectacles escenico-musicals, ha gravat un CD i ha oferit concerts a totes les Illes Balears i L'Alguer.
